La seu del Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví va acollir aquest 24 de juny la presentació del llibre “Els fills d’en Damià i les llàgrimes de sal” de mà d’un dels seus autors, el Lluís Carbonell. Escrit a quatre mans, al costat de la Gisela Carbonell, és una novel·la històrica ambientada en la segona meitat del segle XVII. Hem volgut mostrar, a grans trets, com era la vida quotidiana a Catalunya i quina va ser la nostra història en aquesta època, fent referència a la revolta dels Angelets de la Terra, sorgida arran del trist Tractat dels Pirineus, que ens va esquarterar Catalunya, a la quasi desconeguda plaga (bíblica?) de llagostes dels 80 i a la revolta dels barretines, que alguns historiadors volen comparar amb la guerra dels Segadors, tot i que si bé aquesta va tenir el suport de les Institucions Catalanes, no el va tenir aquella.
La narració comença el 1644 en un mas de muntanya a Òpol, un petit poblet del Rosselló on hi viu el Joan, pagès i vidu, en companyia dels seus tres fills, l’hereu Andreu i ses filles Ada i Blanca. L’Ada portarà al món el Damià qui, en passar els anys, coneixerà el Gifré amb qui farà molta amistat. La narració acaba el 1690 quan el Damià s’estableix a can Masó, un mas de muntanya de St. Gregori, un petit poble del Gironès.